Emad Sant Feliu

EL FESTIVAL SANT FELIU PER L’ALZHEIMER

Emad — Tue, 06 Mar 2012 16:28:41 +0000

El Teatre Auditori Narcís Masferrer va acollir aquest passat dissabte dia 3 de març a la tarda el festival espectacle Sant Feliu per l’Alzheimer que va ser organitzat conjuntament pel Casal Tueda-Apite i l’Associació EMAD SANT FELIU de Malalts d’Alzheimer de la nostra ciutat.

El festival va comptar amb les representacions musicals del Grup del Casino Llagosterenc, una selecció d’havaneres interpretades per la Colla d’Havaneres del Casal de Tueda, components del grup Imagina’teatre del CE. Montclar recitaren varies poesies, el Grup de Pilar Pueyo ve escenificar diverses cançons i oferint la mateixa Pilar Pueyo un recital de castanyoles. Josep Costa cuidà de posar humor a la sessió amb un animat repertori dels seus acudits.

Tal com s’havia anunciat, en el decurs del festival es varen sortejar entre el públic assistent dos quadres del fons d’obres d’art d’EMAD SANT FELIU.

L’associació EMAD SANT FELIU vol agrair públicament la col·laboració rebuda desinteressadament de tots els actuants i col·laboradors per fer possible que la vetllada resultés un éxit, a l’Ajuntament per la cessió del teatre i en especial a tot el públic assistent que amb la seva presència va col·laborar a fer possible que l’associació EMAD SANT FELIU pugui continuar desenvolupant les seves activitats envers els malalts d’Alzheimer, els seus familiars i cuidadors. A tothom moltes gràcies.

SANT FELIU PER L’ALZHEIMER

Emad — Sat, 18 Feb 2012 21:50:12 +0000

El proper dissabte dia 3 de març a les 17,30 hores, al Teatre Auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols es presentarà un festival-espectacle quina recaptació anirà a favor i benefici de l’Associació de Malalts d’Alzheimer EMAD SANT FELIU. El programa el formaran les actuacions del Grup del Casino Llagosterenc, la Colla d’Havaneres del Casal de Tueda, components del grup Imagina’teatre del CE. Montclar, el Grup de Pilar Pueyo i amb la col·laboració d’Antonio Chamorro i Josep Costa.

Amb el número de l’entrada s’efectuarà un sorteig de dos quadres d’artistes locals del fons d’art de l’Associació EMAD SANT FELIU.

Les localitats anticipades al preu de 5 euros es podran adquirir al Centre Cívic Tueda i una hora abans de l’espectacle a la taquilla del teatre. També hi haurà la possibilitat d’adquirir-ne de la fila 0 com a col·laboració a la vetllada.

Organitzen l’acte el Casal Tueda-APITE i l’Associació EMAD, amb la col·laboració i suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

Estudis actuals vers la Malaltia d’Alzheimer

Emad — Sat, 18 Feb 2012 21:30:51 +0000

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia degenerativa de les cèl•lules cerebrals – les neurones -, de caràcter progressiu i d’origen encara ara desconegut. Es dóna l’aparició lenta de símptomes que evolucionen al llarg dels anys. En una persona normal moren unes 1.000 neurones al dia, del total de totes les zones del cervell, mentre que un malalt d’Alzheimer moren per milions i, a més a més, la majoria pertanyen a l’hipocamp i a la regió temporal.
En concret, l’Alzheimer afecta a més de 25 milions de persones en tot el mon i és la causa més important de demència en els països occidentals. Malauradament la seva prevalença es preveu en augment com a conseqüència de l’envelliment de la població. Més de la meitat dels individus amb deteriorament cognitiu lleu, diagnosticat mitjançant tests neuropsicològics, acabaran desenvolupant la malaltia d’Alzheiner en els propers sis anys; de la mateixa manera que el 10 per cent de les persones més grans de 80 anys.
Un de cada deu casos de la malaltia d’Alzheimer es dóna en persones que encara no han arribat als 65 anys. Són els anomenats casos d’Alzheimer d’inici primerenc, que sovint es detecten amb més anys de retard que la resta. En part perquè els pacients no sempre presenten trastorns de la memòria com a primer símptoma de la malaltia, sinó problemes de llenguatge, pèrdua de visió o una certa conducta antisocial.
El diagnòstic de l’Alzheimer encara és un repte, ja que no es disposen de proves que confirmin o descartin la malaltia de manera definitiva quan el pacient encara és viu. Però existeixen formes de detectar la malaltia amb un grau elevat de probabilitat, de fet es diagnostica correctament la malaltia d’Alzheimer en el 85 per cent de les vegades.

Actualment els tractaments que segueixen els malalts d’Alzheimer són simptomàtics, no endarrereixen la malaltia. Demoren els símptomes i permeten que els malalts visquin uns anys amb millor qualitat, més integrats a la família. En definitiva proporcionen més temps per poder compartir amb els éssers estimats. Ara per ara, malauradament, la malaltia d’Alzheimer no és curable. Els investigadors d’arreu del mon lluiten per trobar la cura de l’Alzheimer, en aquests moments hi ha molts estudis que intenten abordar la malaltia de diferent manera.
Per una banda s’està treballant amb els biomarcadors. Els investigadors tracten de demostrar i validar la correlació entre els nivells de proteïnes beta-amiloide en sang amb l’inici i l’evolució de la malaltia. Les proteïnes beta-amiloide són presents en sang i en el líquid cefalorraquidi. L’estudi sosté que les persones amb deteriorament cognitiu lleu, i que tinguin nivells de beta-amiloide superiors, seran les que primer es convertiran en malalts d’Alzheimer en els propers dos anys. Els biomarcadors poden ser de gran valor com a mètode de diagnòstic per definir el risc a desenvolupar la malaltia abans de que apareguin els símptomes. També poden ser útils per seleccionar els candidats més òptims que participin en els assajos clínics en fase III, i per evidenciar que un medicament té un efecte modificador de la malaltia. Els aspectes negatius són l’elevat cost, que la punció lumbar necessària per a l’obtenció del líquid produeix efectes secundaris, que una lectura d’aquesta proteïna només en sang és gairebé inapreciable i portaria a conclusions errònies, la escassa rendibilitat clínica mentre no es disposin de fàrmacs modificadors de la malaltia, i que ara per ara és necessària la validació al nostre país.
Una altre línia d’investigació és la teràpia amb anticossos. A finals de 2011, la primera vacuna contra l’Alzheimer, començarà els primers assajos en fase I amb humans. No preveu la malaltia, però sí la frena i impedeix que progressi. Es basa en la inoculació subcutània d’un antígen que produeix una resposta en el sistema immunològic per eliminar l’excés de beta-amiloide que produeixen les persones amb Alzheimer. S’evita que aquesta proteïna es dipositi en el cervell i formi plaques que provoquin lesions i deteriorin la funció cognitiva. L’objectiu de la vacuna no és eliminar las plaques sinó evitar que se’n formin més. Per tant quan abans s’identifiqui la malaltia, menys avançarà gràcies a la vacuna. S’espera que la vacuna arribi al mercat en els pròxims vuit o deu anys, i es preveu que s’administri de forma anual o bianual en els pacients ja diagnosticats d’Alzheimer. Els primers resultats sortiran en aproximadament un any, caldrà valorar però, si és segura i si no provoca toxicitat en l’ésser humà.
També s’estan fent estudis amb l’hormona IGF2, sembla que millora la memòria i preveu l’oblit de la informació, malgrat els estudis encara s’estan fent amb animals.

Un darrer estudi sobre els orígens i les causes de l’Alzheimer suggereix que hi ha uns determinats trets de la personalitat que poden indicar una certa tendència a desenvolupar la malaltia. Les persones que tenen un tarannà més disciplinat tenen un risc més baix que les que s’envolten de desordre. En conseqüència, determinades actituds vitals poden protegir el cervell davant de la malaltia, segurament gràcies a l’augment de les connexions neuronals, que poden actuar com a reserva contra el declivi mental. En aquest sentit, les persones amb més reserva cognitiva, és a dir, els que tenen nivells més alts d’educació, sembla que estan més protegides vers la demència. Estudis anteriors sobre el tema han referenciat que les connexions socials de l’individu o destreses determinades, com fer sudokus o puzzles, són indicadors d’un baix risc de desenvolupament de la malaltia. Aquests resultats recolzen l’eficàcia de la psicoestimulació, com a teràpia necessària per afavorir les connexions neuronals..

Per una altre banda sembla ser que els símptomes de l’Alzheimer apareixen uns cinc anys més tard en persones bilingües que en monolingües. No es que el bilingüe previngui l’Alzheimer però, amb un mateix dany neurològic, les persones bilingües s’adapten millor. Dominar els dos idiomes obliga a una gimnàstica mental permanent que millora el sistema de control executiu del cervell. Aquest ha d’ignorar les paraules d’un idioma per poder comunicar-se en l’altre.

Diferents estudis relacionats amb la salut determinen que el tractament de la hipertensió, el colesterol elevat, la diabetis i altres factors de risc vascular podria ajudar a reduir el risc de la malaltia d’Alzheimer, en persones que ja mostren signes de declivi en les capacitats cognitives o problemes de memòria. A més a més, fer exercici millora la xarxa de connexions neuronals, afavoreix l’aprenentatge i la memòria i redueix l’ansietat.
Una dieta rica en nutrients beneficia la salut cerebral. Seguir una dieta rica en oli d’oliva, nous, aus de corral, peix i vegetals crucífers – com el bròquil – fruites i vegetals de fulles verdes, podria arribar a reduir fins un 40 per cent el risc de patir Alzheimer. En un estudi es va recomanar la ingesta d’àcids grassos omega -3, omega-6, vitamina E, vitamina B12 i àcid fòlic; a més a més es va indicar als pacients que evitessin les carns vermelles, vísceres, mantega o productes làctics rics en grasses. Els pacients que van seguir més rigorosament la dieta van aconseguir reduir al voltant del 40 per cent el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. La dieta utilitzada té abundants aliments que ajuden a mantenir un cor saludable i per tant protegir al cervell d’un accident vascular. És possible que alguns nutrients específics, com els àcids grassos omega-3, antioxidants i l’àcid fòlic s’encarreguin de protegir directament el cervell.
De fet, s’ha observat que els malalts d’Alzheimer presenten un descens significatiu de la concentració d’àcid fòlic. Per tant, la deficiència d’àcid fòlic pot estar relacionada amb la malaltia d’Alzheimer. Són pocs els estudis on s’analitza l’efecte de l’administració d’àcid folic a malalts d’Alzheimer però els resultats obtinguts no han sigut significatius. De fet no existeix cap assaig clínic publicat que demostri que l’àcid fòlic tingui cap efecte miraculós amb malalts d’Alzheimer. L’àcid fòlic pot introduir-se amb facilitat a la dieta ja que es troba en molts vegetals com els pèsols, espàrrecs, cols de Brussel•les, bròquil, espinacs… en les fruites cítriques i llegums. Cal tenir en compte que l’organisme no emmagatzema aquesta vitamina i per tant cal prendre aquests aliments diàriament. La quantitat òptima d’àcid fòlic en la dieta hauria de ser de 400 micrograms per dia.

En els últims anys, totes les teràpies en desenvolupament s’han desestimat davant la manca de resultats positius en la fase III. Tot i que podria ser que la selecció dels pacients sigui incorrecta, o que es faci quan la malaltia ja està molt assentada en l’individu. En la propera dècada s’espera que serem capaços de realitzar diagnòstics abans de que es presentin els símptomes i oferir tractaments que evitin que aparegui la malaltia.

Anna Puig
Psicòloga d’EMAD St. Feliu

GRUPS D’AJUDA MUTUA ANY 2012

Emad — Wed, 28 Dec 2011 09:41:25 +0000

GRUPS D’AJUDA MUTUA ANY 2012 SANT FELIU I PALAFRUGELL

GRUPS D’AJUDA MUTUA

SANT FELIU DE GUÍXOLS – CALENDARI ANY 2012

Mes Horari	GENER	FEBRER	MARÇ	ABRIL	MAIG	JUNY
18 a 19	30	27	26	30	28	25
Mes Horari	JULIOL	AGOST	SETRE.	OCTUBRE	NOBRE.	DEBRE.
18 a 19	–	27	24	29	26	17

Professional: Anna Puig Aleman – Dra. en Psicologia – Col·legiada número 6.155.

Lloc:Centre Cívic Tueda – carrer Gravina,39-41-tel.972821058 S.FELIU DE GUÍXOLS

GRUPS D’AJUDA MUTUA

PALAFRUGELL – CALENDARI ANY 2012

Mes Horari	GENER	FEBRER	MARÇ	ABRIL	MAIG	JUNY
9 a 10	–	2	1	5	3	7
Mes Horari	JULIOL	AGOST	SETRE.	OCTUBRE	NOBRE.	DEBRE.
9 a 10	5	–	6	4	8	13

Professional: Anna Puig Aleman – Dra. en Psicologia – Col·legiada número 6.155.

Lloc:Centre Cívic Can Genís – carrer Progrés,13-tel.972 613 104 PALAFRUGELL.

ALÖIS ALZHEIMER: HISTORIA DE LA MALALTIA QUE PORTA EL SEU NOM

Emad — Tue, 27 Dec 2011 22:54:09 +0000

Malgrat els metges i filòsofs de les antigues civilitzacions de Grècia i Roma ja descrivien casos de demència, el descobriment de la Malaltia d’Alzheimer va tenir lloc al 1901. Alöis Alzheimer va identificar aquesta malaltia desprès de tractar una pacient.

Alöis Alzheimer (1864-1915) neuropsiquiatra alemany, va néixer a Marktbreit, Baviera, actual Alemanya. Fill d’una família catòlica i benestant. Va iniciar els seus estudis de medicina a Berlín i va seguir a Tübingen i Wüzburg, on va llicenciar-se al 1887. Tot seguit va entrar a treballar com assistent clínic a l’Asil Irrenanstalt de Frankfurt, institució per a malalts mentals i epilèptics amb molt prestigi en aquella època per la seva tasca investigadora, dirigida per E. Sioli. Allà va començar la seva educació en psiquiatria i, posteriorment, va sorgir el seu interès per la neuropatologia. L’any següent es va integrar a la mateixa institució el distingit neuròleg Franz Nissl (1860-1919). Amb ell va iniciar els seus estudis vers la patologia del sistema nerviós, i a més a més va establir una fructífera relació investigadora que perduraria al llarg de tota la seva vida. Conjuntament van publicar un tractat de sis volums denominat Estudis Histològics i Histopatològics del còrtex cerebral, publicat entre 1906 i 1918. Al 1895 Nissl es trasllada a Heidlberg per fer-se’n càrrec de l’Hospital Clínic Psiquiàtric de la Universitat, sota la direcció d’Emil Kraepelin, un conegut psiquiatra alemany, i Alzheimer passa a ocupar la plaça de cap clínic que el seu amic deixa vacant.

L’any 1894 va casar-se amb una vídua d’origen jueu que tenia una gran fortuna. Van tenir tres fills però, ella va morir al 1902 i no va tornar a casar-se. La fortuna heretada de la seva dona li va permetre dedicar-se a la investigació, ja que va disposar de suficient autonomia econòmica per finançar els seus textos i publicacions. Alzheimer va ser cofundador i coeditor de la revista Zeitschrift für die gesamte Neurologie und Psychiatrie i va participar en múltiples publicacions.

Un any després de la mort de la seva dona, Kraepelin, va demanar-li que s’incorporés al seu equip a Heidlberg, i Alzheimer acceptà. Tot i que la estança a Heidlberg dura poc, ja que al juny de 1903 Kraepelin obté la càtedra de Munich i a l’octubre Alzheimer el segueix.

El 16 de Juliol de 1912 Alzheimer obté la càtedra de Breslau (Wroclaw, Polonia). Durant el viatge va contraure una malaltia que es va complicar amb artritis i nefritis. Des d’octubre de 1915, Alzheimer va començar a romandre més al llit, fins que finalment morí víctima d’una insuficiència renal el 19 de desembre a Breslau, a l’edat de 51 anys. Les seves restes mortals reposen al cementiri de Hamptfriedhof amb la seva dona. La seva casa natal pot visitar-se, ja que avui en dia està convertida en un petit museu.

Va ser a l’Asil Irrenanstalt de Frankfurt Alzheimer on va examinar una dona de 51 anys anomenada Augusta Detter. Aquesta pacient ingressà al novembre de 1901, amb un quadre clínic de cinc anys d’evolució. Al seu historial clínic Alzheimer detalla: deliri de gelos vers el seu home, comportament d’absoluta desorientació durant l’ingrés, disminució de la memòria, deambula sense sentit, té por de persones molt conegudes, amaga tot tipus de coses que desprès no és capaç de trobar, sembla totalment perduda, temporal i espacialment desorientada, oposa molta resistència [...] presenta dificultats amb el llenguatge, en algunes ocasions no compren algunes preguntes que se li formulen, pateix al·lucinacions, de vegades tragina llençols d’un lloc a un altre [...] en l’últim any roman al llit, ho rebutja tot, parla de forma incomprensible. Alzheimer descriu: <

- Quin és el seu nom?

- Auguste.

- I el seu cognom?

- Auguste.

- I el nom del seu home?

- Auguste, jo crec.

- El del seu home?

- Ah, el meu home… (ella mira com si no entengués la pregunta).

- Està casada?

- Amb Auguste.

- Sra. D.?

- Sí amb Auguste. D”.

[...]

Menja bròquil i porc. Quan li demano que ha menjat, respon espinacs.

Quan està mastegant carn i se li pregunta que està fent, contesta “patates”.

[...]

Quan li demano que escrigui Auguste D. ella escriu Sra. i se li oblida la resta. Es necessari repetir cada paraula>>

Alzheimer no va deixar de visitar-la, fins i tot en la fase més avançada de la seva malaltia. En un especial publicat a The Lancet, pel centenari de la Malaltia d’Alzheimer, diversos especialistes van destacar la valuosa tasca humanitària d’aquest metge.

El 8 d’Abril de 1906, Auguste D. va morir per una infecció deguda a una septicèmia secundaria a úlceres de decúbit i neumònia. El seu cervell va ser enviat a Alöis Alzheimer a Munich des de Frankfurt, per E. Sioli, per tal de que pugues realitzar el seu estudi histològic.

El 3 de Novembre de 1906 va fer públics els seus estudis vers la nova malaltia en la XXXVII Trobada de Psiquiatres del Sudest d’Alemanya celebrada a Tubingen. Alzheimer va exposar oralment el cas de la seva pacient. El títol de la seva presentació va ser Una malaltia característica del còrtex cerebral. La descripció neuropatològica complerta va ser publicada l’any següent a Allgem Z Psychiatr Psych-Gerich Med.

Els resultats de l’estudi cerebral post-mortem va evidenciar la existència d’una atrofia generalitzada. Va trobar un nombre disminuït de neurones al còrtex cerebral, juntament amb cúmuls de proteïnes, i uns cabdells neurofibrilars al citoplasma de les neurones. Aquest últims van ser descrits per primer cop a la historia per aquest autor.

El segon cas el va descriure Alzheimer al 1911. Johann F va patir una demència presenil i va estar hospitalitzat a la clínica psiquiàtrica de Kraepelin a Munich durant més de tres anys, abans de morir el 3 d’octubre de 1910. L’examen post-mortem del cervell va revelar nombroses plaques amiloideas, però no cabdells neurofibrilars al còrtex.

El principal objectiu d’Alzheimer en les seves investigacions consistia en trobar les bases anatòmiques de les malalties mentals. Durant els 27 anys d’activitat professional Alzheimer va pronunciar nombroses conferencies, va participar en gairebé tots els congressos i reunions celebrats a Alemanya, i va publicar 57 articles. El gruix de les investigacions d’Alzheimer van centrar-se en l’arteriosclerosi, la paràlisi general progressiva, l’epilèpsia, l’alcoholisme, les demències i psicosis en general, ja que constituïen les causes més freqüents d’ingrés en les institucions de l’època.

Malgrat no va ser el primer en descriure-la, es va decidir anomenar a la nova patologia Malaltia d’Alzheimer en honor al seu descobridor. El terme va ser utilitzat per primer cop pel seu amic Emil Kraepelin, a la octava edició del Manual de Psiquiatria al 1910. Alöis Alzheimer mai no va reivindicar el descobriment de la malaltia que va terminant portant el seu nom, el cas que va presentar al 1906 el va descriure com a demència senil. En aquella època es pressuposava que la demència era en certa forma implícita a l’envelliment; reservant-se la denominació de Malaltia d’Alzheimer a les demències que es manifestaven abans de la senectut. No obstant, la denominació de Malaltia d’Alzheimer va tardar en acceptar-se dins del mon mèdic.

El primer cop que la Malaltia d’Alzheimer va aparèixer ressenyada a la premsa va ser a l’edició del New York Times del 16 de maig de 1935: …només 100 casos d’aquest particular tipus de senilitat prematura s’han descrit en persones d’entre 40 a 60 anys d’edat. La Malaltia d’Alzheimer durant tres dècades no va tornar a aparèixer en la premsa escrita. Al 1967, Jane E. Brody va escriure un article en el qual distingia entre demència i demència presenil, però sense fer menció a la Malaltia d’Alzheimer. Finalment, el 27 de novembre de 1969, Lawrence K. Altman es va referir en la premsa escrita a la malaltia com a demència presenil de Alzheimer i, finalment a la dècada de 1970, la denominació de Malaltia d’Alzheimer va ser totalment acceptada.

A mida que la Malaltia d’Alzheimer ha anat adquirint major rellevància, s’ha generat també un interès en la seva historia mèdica. Després de ser buscades durant anys, les notes clíniques del cas d’Auguste D. i varies fotografies de la malalta van se descobertes per Maurer i col·laboradors al 1992 a l’Hospital Clínic de Frankfurt. Posteriorment al 1997, M. Graeber de l’Institut Max Planck de Neurobiolgia a Martinsried va trobar en un subterrani de la Universitat de Munich, més de 250 lamines amb les preparacions histològiques del cervell original de Auguste D. i també les corresponents a Johann F. Donat que alguns investigadors van plantejar dubtes de si aquests casos es corresponien amb els criteris clínics actuals, la recuperació de les preparacions histològiques i reanàlisi dels casos han resolt qualsevol dubte

A finals de la dècada dels cinquanta i durant els setanta, els treballs de l’Escola Anglesa de Psiquiatria, amb Martin Roth al capdavant, van posar en evidencia que la Malaltia d’Alzheimer pot manifestar-se tant en ancians com en adults. Des de llavors, l’interès per aquesta malaltia ha augmentat considerablement, en part perquè s’ha incrementat el nombre d’ancians arreu del mon.

Anna Puig

Psicòloga d’EMAD Sant Feliu 9500 foto

11-2011 CINEFORUM – PROJECCIÓ DEL CURTMETRATGE “OMBRES”

Emad — Tue, 08 Nov 2011 14:14:05 +0000

La projecció del documental Ombres realitzat per produccions Vinagreta i Videoplay Serveis, es presentarà el proper divendres dia 11 de novembre a les 18,30 en sessió de cinefòrum a la biblioteca del Centre Cívic Tueda com alternativa a la projecció de l’audiovisual “Alzheimer, un repte a l’estima” programat pel passat dia 30 de setembre amb motiu del Dia de l’Alzheimer i que per motius tècnics no es va poder projectar.

Dia de l’alzheimer 2011

Emad — Thu, 22 Sep 2011 05:58:27 +0000

Suspés en el seu dia per problemes tècnics

29/5/2011 – Representació “Menage a sis” a favor de l’Emad

Emad — Mon, 30 May 2011 10:34:26 +0000

[Show as slideshow]

POLSERES SOLIDARIES D’EMAD SANT FELIU

xavier — Wed, 11 May 2011 13:47:34 +0000

POLSERES SOLIDARIES D’EMAD SANT FELIU

L’Associació EMAD SANT FELIU hem comercialitzat unes polseres solidàries de color verd, el de l’esperança, que es al mateix temps el de l’associació,amb la inscripció EMAD SANT FELIU combat l’Alzheimer, per tal de recaptar fons per poder tirar endavant les activitats que realitzem envers els malalts d’Alzheimer, les seves famílies i cuidadors.
Es venen al preu d’un euro i es poden adquirir a totes les farmàcies de Sant Feliu que col•laboren amb la seva venda amb l’associació.
Sigueu solidaris i compreu les polseres verdes d’EMAD SANT FELIU.

21/04/2011 – Bicicleta, cullera i poma a Palafrugell

Emad — Thu, 28 Apr 2011 18:42:04 +0000

PROJECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA BICICLETA CULLERA I POMA A PALAFRUGELL AMB LA PRESÈNCIA DE PASQUAL MARAGALL

El dijous dia 21 a la nit al Teatre Municipal de Palafrugell, l’Associació de Malalts d’Alzheimer EMAD SANT FELIU va presentar i organitzar conjuntament amb el Cine Club Garbí d’aquella vila, una sessió de cinefòrum amb la projecció de la pel·lícula de Carles Bosch Bicicleta, cullera i poma que tracta de la malaltia de l’Alzheimer que pateix l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall.

A la tardor de l’any 2007 li diagnostiquen a l’expresident que la pateix. Després d’aquest dur cop, ell i la seva família inicien una creuada contra la malaltia, i aquesta pel·lícula es converteix en testimoni excepcional. Maragall es deixa filmar amb la seva família i amb els metges per donar constància del dia a dia de la seva lluita personal. Dos anys de seguiment a un pacient excepcional, disposat a que els científics hi trobin remei, abans que la xifra de 26 milions de malalts al món es multipliqui per 10.

Amb una sala plena d’espectadors va ser projectada la pel·lícula i la sorpresa va venir al final de la sessió quan, al iniciar-se el col·loqui per part d’Anna Puig, psicòloga d’EMAD SANT FELIU i del president de l’associació Josep M. Isern , varen fer acte de presència el President Maragall i la seva esposa Diana Garrigosa, essent rebuts amb forts aplaudiments, prenent part llavors en el col·loqui de forma distesa i responen a les diverses preguntes que els formularen els assistents a la sessió en referència a la malaltia i al mateix temps ampliant la informació i detalls sobre la realització del documental.

D’aquesta manera la projecció de la pel·lícula i el col·loqui es van veure enriquits amb la presència personal dels dos protagonistes de la mateixa.

L’Associació EMAD SANT FELIU vol agrair públicament el gest del President i la seva esposa de ser presents en un acte com el que es va presentar el dijous a la nit al Teatre Municipal de Palafrugell, que serveix per difondre i donar informació sobre aquesta malaltia/epidemia del segle XXI que porta el nom d’Alzheimer.